El 23 d’abril, Dia de Sant Jordi, l’insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi dels Cavallers de la Ploma celebren pel cor del Cap i Casal la processó de Sant Jordi, reocuperada des de fa uns anys i en la que junt a la Real Senyera bessona de la que processona cada 9 d’Octubre i que custòdia l’Ajuntament de Valéncia i junt a la reliquia de Sant Jordi acodixen a la Catedral Metropolitana de Valencia.
Una processó senzilla pero en molt de cerimonial
Abans de començar la processó, en el Carrer de l’Hospital, en el Colege d’Art Major de la Seda es firma i sagella la cesió de la Real Senyera del Colege de la Seda a l’insigne Capitul de Sant Jordi per a que puga recòrrer els carrers cap a la Catedral.
Firma i sagells de lacre per a que la Real Senyera puga eixir del Colege custodiada com abans pel Centenar de la Ploma.
Acte seguit ix pel balcó del segon pis i en salves i en la Marcha de la Ciutat abaixa erguida cap al carrer, a on és arreplegada i espera ya la processó.
La processó escomença en la Guardia Real de la Policia Local de Valencia en dos cavalls blanc i agents en uniforme de gala, seguit per una colla de tabal i dolçaina i convidats a la processó, ademés dels cavallers de l’insigne capitul de l’Almoina.
Davant de la Real Senyera es mostra la reliquia del Sant, dins d’un quadre dorat en l’image de Sant Jordi i darrere la Real Senyera del Real Colege de la Seda.
Despuix autoritats varies, com el Director General de Participació Ciutadana José S. Tárrega, la Secretaria Autonòmica de Cultura Pilar Tébar, el diputat de cultura de la Diputació de Valéncia Francisco Teruel o el diputat de Vox de la Diputació de Valéncia Sergio Herrero. També acompanyaba la processó el Diputat en Corts en Madrit, Fernando De Rosa. Cap autoritat municipal acompanya com a tal, llevat de Julio Aguado que és cavaller de l’almoina.
Persones representatives de la societat valenciana, com Lo Rat Penat, en la figura del seu president, Josep. Vt. Navarro, o la seua Regina María García Vallcanera, junt a Toña, la ex-honorable clavariesa o Francisco Ballester Olmos, de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. També estava la Presidenta del Ateneo Mercantil de Valéncia, Carmen de Rosa.
En acabant una banda de música tanca la processó, que comença i acaba en música, com toca.
El recorregut pel cor del Carme
El recorregut entre els estrets carrers del cor del Cap i Casal ve marcat per ser una processó de “cachibaches”, des de terrasses de bars, pilons, jardineres, i fins motos i bicicletes, que fea serpentejar la processó una i atra volta.
Per fi han arribat a la Porta dels Ferros de la Catedral de Valencia, a on el deán, D. Álvaro Almenar esperava a la processó i donava la benvinguda a la Real Senyera.
Una vegada assentats, ha començat l’acte, a on s’ha resat, s’han cantat aleluyes i s’ha recordat al Papa Francesc de cos present en la Basílica de Sant Pere en el Vaticà.
S’ha explicat la tradició i la relació de Sant Jordi en la cristiandat i també D. Álvaro Almenar ha recordat al sant Pare, pero també ha esguitat als presents a donar part del seu temps a la societat, a promoure les tradicions i la cultura i valencianía.
En un perfecte valencià. D. Álvaro Almenar ha donat gràcies per este acte, als organisadors i ha demanat als presents que continúen en la flama de la valencianía i l’ampor per Valéncia i lo que simbolisa. Finalment s’ha cantat el Te Deum pel Cor de la Catedral, que ha sonat una vegada més a un cor celestial.
S’ha entonat l’Himne dels cavallers del Centenar de la Ploma i l’Himne de la Coronació de la Mare de déu dels Desamparats, i l’acte ha finalisat en les fotos de rigor, tornant de nou cap al Colege de l’Art Major de la Seda per tornar la Real Senyera que atra vegada ha tornat a sa casa, al Colege d’Art Major de la Seda.
Una tradició poc coneguda que ha despertat molta curiositat entre els ciutadans que estaven pel centre del Cap i Casal, i una vegada més, el Centenar de la Ploma ha custodiat la Real Senyera, com quan es va fundar en l’època de Jaume I.
Una tradició que és història viva de Valencia, i que per sort s’ha aconseguit recuperar, com toca. Una festa invisible per al propi Ajuntament de Valéncia, a pesar de que recorre els carrers del propi cor de la Ciutat.
